La família, juntament amb el respecte als ancians, és un dels pilars de la cultura gitana. Les seves trobades i festes s'han anat adaptant a les modes i les creences però sempre mantenint aquesta mateixa identitat que els fa identificar-se i reconèixer-se com a gitanos.

Una cosa en què coincideixen totes les entrevistades, i es reflecteix a l'arxiu fotogràfic, és la vida al barri. Concretament a l'entorn del carrer de la cera. Ronda de Sant Pau, carrer de Salvadors, carrer de les rodets o plaça del pedró.

Compten amb enyorança i certa amargor, que la vida al barri era COMUNITAT en majúscules. Una llar per a la comunitat gitana. Un lloc segur i pròsper per viure.

Les famílies compartien el dia a dia, els carrers era un lloc de trobada pels més joves. La ronda de Sant pau era plena de gelateries i comerços que regentaven moltes vegades familiars o membres de la comunitat. Llocs que s'han tornat mítics amb els anys. Com el bar del Tonis o la Llonganissa. Punts de trobada diària i en dies assenyalats, com el Nadal. Aquests dies especials, el bar del Tonis es convertia en un lloc de gresca i trobades. On mítics artistes de la rumba catalana, expressaven el seu art de portes cap a dins.

Després d'un procés de gentrificació al barri. Van anar abandonant-lo per viure a l'altra banda de la ronda, al barri de poble sec. Ara senten que el barri ha esdevingut un lloc perillós, i que la convivència tan propera i de carrer s'ha perdut.

Encara es conserva el culte de l'església evangelista filadèlfia al carrer carretes, molt important per a la comunitat, per la qual cosa va significar i significa per mantenir la unió i traspassar els seus valors a les joves generacions.

L'església evangelista filadèlfia va suposar un lloc de salvació per a la comunitat, en un moment convuls als anys '80, com explica Mercedes Reyes Cortés:

«Els anys '80 van ser molt durs, va morir molta gent de la meva generació. Cal donar gràcies a l'evangeli i als seus pastors per la lluita per mantenir el bon camí, sobretot als més joves.

Sembla increïble, enmig d'un infern, just al centre, hi ha l'església. Sembla que enmig de les flames, s'obre un trosset de cel.»

Un lloc emblemàtic, al centre del carrer de la cera era el cinema padró. Hi havia setmanes que anaven fins a 2 o 3 sessions. No només la pel·lícula era important, es recorda amb afecte com es podia menjar escudella a la sala. Després de la sessió, fills i pares anaven al bar llonganissa. S'hi respirava unió.

Els comerços locals eren assortits i de confiança. La carnisseria «Pepito», la drogueria de Neus, la formatgeria del mercat de Sant Antoni, la perfumeria de la Meli, la pastisseria canigó i una botiga de llaminadures i revistes que nodrien els més petits.