MOVGCAT neix com una eina on allotjar l'immens treball de recopilació liderat per la associació gitana carabutsi. Dissenyat per acollir múltiples arxius de la comunitat gitana a catalunya, existents i futurs.
MOVGCAT és un projecte finançat pel Ajuntament de Barcelona y Obra Social La Caixa
MOVGCAT és un projecte de la Associació Inter-Acció que ofereix les eines tècniques i conceptuals per visualitzar, des d'un únic punt virtual, els diferents arxius que recullen la memòria oral i visual per a la seva exploració en els camps de la investigació, la divulgació i l'acció social a través dels contextos d'interpretació respectius. .
Els arxius tenen orígens diversos, variats en els seus processos -comunitaris, individuals o oficials- passant per un ampli ventall de motivacions –socials, investigadores, artístiques, familiars, religioses, etc- que són fruit de la diversitat de veus i mirades –des de dins i fora de la comunitat gitana-, que enriquiran l'arxiu MOVGCAT.
Històricament, la comunitat gitana ha estat “objecte” de mirades paternalistes, estranyades i/o estigmatitzades.
Aquests prejudicis són fruit de la persecució i el racisme històric que molt lentament estan canviant, malgrat preocupants senyals d'un antigitanisme creixent visible a la societat i ampliat en mitjans de comunicació i xarxes socials.
Però bufen nous aires des de dins de la comunitat i mitjançant diferents accions sociopolítiques, educatives, religioses i culturals la comunitat gitana està plasmant les seves pròpies mirades a les seves pròpies veus, com és el cas de l'arxiu de la Associació gitana Carabutsí, pionera en unir investigació i processos comunitaris, i amb què Inter-Acció col·labora estretament en el present projecte.
MOVGCAT neix amb aquesta filosofia i s'obre, de manera molt específica a la comunitat gitana, i de manera més general, a tota la societat, per integrar i propiciar tota mena d'iniciatives que busquin pensar i comprendre l'extraordinària riquesa, varietat i dinamisme de la cultura gitana a Catalunya, a la seva gent ia les seves pràctiques socials.
ÚLTIMES ENTRADES A L'ARXIU
SABIES QUE
El 5 de Novembre del 2015 s'instaura com el dia de la llengua Romaní
Si escoltem algú que diu: “A aquest xaval, un paio li ha trepat els calés que portava i ara no pot Jalar” ("A...
tots els articles
REPORTATGE
Entrar a l'arxiu >>
tots els reportatges
EL DIA DEL PALMA
UNA CELEBRACIÓ ARREGADA AL CARRER DE LA ZERA
Gran és el desconeixement de la nostra societat respecte a la història, la societat i la cultura gitana. I això en el millor dels casos, si no prejudicis i falsedats.
El nostre sistema educatiu continua sense incloure al seu currículum l'ensenyament d'una cultura, arrelada al país ia Europa, des de fa més de 600 anys i que, com la major i principal minoria ètnica a Europa, continua menyspreada i objecte d'un tipus de racisme -anomenat paper Consell d'Europa com a «antigitanisme» – que s'articula als àmbits simbòlics, materials i institucionals.
Amb la voluntat de trencar els prejudicis i estereotips que alimenten l'antigitanisme, a la secció SABIES QUE?, en un to didàctic, aproparem aspectes poc coneguts o compresos de la vida social i cultural gitana.
sabies que?
Caló català
Si escoltem algú que diu: “A aquest xaval, un paio li ha trepat en calés que portava i ara no pot halar” («A aquest xaval, un paio li ha xorrat el parne que portava i ara no pot jalar») sabem perfectament el que diu.
El que potser no sap tanta gent…llegir més
Rumba catalana
Per aquells anys, l'oncle Jaumet feia festes i convidava alguns veïns del poble i muntaven gresques a casa seva. Els veïns del PENS s'ho passaven genial, ja que el meu avi el Mosketon i la tia Lolita feien balls de guerra i de broma per divertir tots els que havien en aquesta gresca. Tots els gitanos ballaven, cantaven, menjaven i bevien, però també treien a ballar els veïns paios del PENS i s'ho passaven genial. Llegir més.
PRIMERES GRAVACIONS IGLESIA FILADÈLFIA – 1985
L'església Filadèlfia ha estat fins avui molt important per a la comunitat. Lloc de culte i unió dels gitanos del barri. Clica per obrir vídeo.
CASAMENT DE PERET I SANTA
Pedro Pubill Calaf Peret ho ha estat tot al Carrer de la Cera. L'arxiu fotogràfic del carrer de la Cera ens mostra un Peret feliç després del casament amb Santa. Clica per obrir fotografia de fitxer.
EMPRENEDORES A AMÈRICA
Un fet no tan conegut de la comunitat gitana del carrer de la Cera són les migracions a mitjans del segle XX cap a les amèriques. Viatjaven amb vaixell per vendre els seus productes de roba, principalment dones que passaven llargues temporades separades de les seves famílies. Una experiència de vida que queda reflectida a l'arxiu fotogràfic de MOVGCAT. Clica per obrir fotografia de fitxer.
Les rumi – Un grup d'amigues rumberes
Un grup d'amigues, Paperitus, Mami, Enriqueta, Sarita, Luci, Changa i Nuri. Van muntar el grup infantil Les Rumi que cantaven i ballaven cançons populars en centres cívics del barri. Clica per obrir fotografia narrada del fitxer.
ELS POLLOS DEL SWING
«Al saló Amaya era on es congregaven Los Pollos del Swing: pèl abundant i untós, jaqueta de fil, camisa de coll llarg, corbata a ratlles, pantalons per sobre del turmell, sabates de sola de suro… I del braç la seva noia swing : faldilla acampanada just per sota del genoll i sabates model topolino, amb sola en plataforma d'una sola peça, d'entre un i dos centímetres de gruix a la puntera i 8 o 9 a l'extrem del taló.
A l'interior, la sala bullia com una caldera al ritme de «Torna el bugui bugui», composició d'Antonio Vilás, el pianista i trompetista del renovat Conjunt Virginia…, mentre als racons dormisquejaven no poques mares que acompanyaven les seves filles al ball intentant evitar que fossin presa del fogós ímpetu d'algun pollastre del swing.»* Cristian El Greixos 6 gener, 2019. Llegir més.
cerca temàtica dels fons documentals
Entrar a l'Arxiu
Cinema
Entrar a l'Arxiu
casaments
Entrar a l'Arxiu
disfresses
Entrar a l'Arxiu
exèrcit
Entrar a l'Arxiu
infància
Entrar a l'Arxiu
Migracions
Entrar a l'Arxiu
Música
Entrar a l'Arxiu
Nadal
Entrar a l'Arxiu
oficis
Entrar a l'Arxiu
religió
Entrar a l'Arxiu
vida social