CODI:    MOVGC_CC_V_E_0001

origen:    fons documental carrer de la cera

format: vídeo/entrevista

Nom:  TIA QUIMETA

Descripció:

Tia Quimeta avui dia la Gitana més gran del nostre barri carrer de la Cera. Filla d'un Gitano exiliat a Madrid per pertànyer a la UGT i pensar diferent del règim Franquista.

Una dona de les més valentes i emprenedores que hem conegut. El seu coratge a l'hora d'enfrontar-se a la vida la converteix en una de les gitanes més modernes i feministes de la seva època, potser ara també. Una dona que a les seves fotos de joventut semblava una model o artista de cinema Hollywood.

Els seus milers d'històries ens van commoure molt, ja que viatjo per mig món per guanyar-se la vida, viatjo a gairebé tota sud-Amèrica i Amèrica, però també va ser a Itàlia, Grècia, Bèlgica…, ia França per amor va conèixer un Gitano que la conquisto i se'l va portar aquí Barcelona a viure. El Tío Agustín un Gitano molt respectat i amb un bastó Gitano, cap a rotllanes a les festes i casaments gitanes, el feia ballar a tots els Gitans/es grans i petits assenyalant amb la vara, ell deia qui havia de ballar i amb qui, i pobre qui no ballés, agafava el bastó i feia veure que et pegava, però mai no ho feia, amb la seva bona ombra i com a respecte a ell havies de ballar. Una curiositat meva va ser preguntar-li que com ho feia per parlar i expressar-se, per vendre si no sabia l'idioma. I va dir jo? si gairebé no sabia escriure, saps com ho feia als països estrangers que no sabia l'idioma? m'anava als cinemes a veure pel·lícules i allà aprenia una mica, però sempre vaig vendre tot el que em vaig proposar i més. AHH i saps què? jo vaig ser qui porto la Rumba Catalana a França, així per què? Per què quan vaig anar a França algun casament o festa els Gitans d'allà sempre deien que ball la catalana que és la que més sap ballar i jo ballava Rumba i sense saber cantar els cantava Rumbas, allà vas conquerir el meu marit.

Jo com a bon oient a la seva memòria li vaig dir que si us plau ens donés un consell per a tots, ens va mirar a tots i ens va dir mai tingueu por a res ni ningú, amb por no se'n va enlloc.

Gran consell i gran honor poder escoltar i documentar una mica de la memòria.

Sam García (Associació carabutsi)