Ddarrere de cada gitana i cada gitano s'amaga la història d'un poble amb una història convulsa i rica sempre escrita des de fora; relegats a ser figurants de paisatges folkloritzats (a Catalunya ia Espanya), objectes d'estudi passius i acrítics, en el millor dels casos, si no, en molts arxius oficials, punt de vigilància i control de les diferents persecucions i assimilacions, des de la primera pragmàtica del 1499 per part dels Reis Catòlics, fins a les més recents casos d'antigitanisme atiats per xarxes socials i mitjans de comunicacions.

La veu de les gitanes i els gitanos -excepte els pocs mitjans d'expressió propis tradicionals, com han estat, al nostre país, la Rumba Catalana i el flamenc- ha estat invisibilitzada.

Els presents testimonis, recollits pels diferents arxius de MOVGCAT, són les veus sàvies i omple d'orgull d'avis i àvies que són llibres vivents, i que, en obrir els seus cors, donen vida i llum a les seves històries, teixint així la memòria d'un poble a través de la seva gent.