QUÈ ÉS MOVGCAT?
La gènesi del projecte Memòria Oral i Visual Gitana de Catalunya (MOVGCAT.cat) se situa dins del procés de col·laboració de la Associació Inter-Acció amb la Associació Carabutsí per a la divulgació dels resultats de la investigació comunitària desenvolupada pels integrants de la comunitat del Carrer de la Cera a través dels projectes “Conèixer el nostre passat per construir el nostre futur” y "La memòria s'escriu en femení" a través de rutes i experiències com són la Ruta-Experiència “Rumbo a la Rumba” realitzada per dones de la comunitat gitana amb suport de QRs.
La necessitat de donar visibilitat a part de les fotografies i fitxes, així com les entrevistes filmades, els vídeos i altres registres sonors i documentals de la Associació Carabutsí va ser el motor inicial per crear l'arxiu digitalitzat accessible des de la web MOVGCAT.cat i poder ser consultats mitjançant cerques per camps (noms i cognoms, Mote, any, lloc, etc) o mitjançant els diferents temes (cases, migracions, oficis, etc).
El projecte ampliarà més material cedit per la Associació Carabutsí, així com futurs projectes sorgits tant des d'aquesta associació com dels projectes comunitaris d'altres associacions i poder ser compartit tant per les diferents comunitats com pels diferents experts, però sobretot neix de la necessitat d'oferir a tota la ciutadania una història oral de les diferents comunitats gitanes a través de les seves mirades ia partir de les veus pròpies.
Aquesta polifonia de veus i mirades cerca construir un relat plural que sigui un contrapunt a una història que ha estat sempre del poble gitano però no des del poble gitano; una història de textos de repressió policial i judicial i no de l'expressió de la seva identitat cultura d'acord amb els registres propis; una identitat que s'ha forjat en la resistència davant d'un antigitanisme que ha mutat en els mètodes però no en l'objectiu: estigmatitzar un poble que és part de la societat catalana des de fa més de 600 anys.
La construcció d'aquest arxiu expressa el desig d'incorporar altres iniciatives, així com la voluntat d'adjuntar una relectura d'altres arxius oficials existents per tal de resignificar-los en clau crítica i sumar-los a un nou relat de memòries compartides i visibilitzades en un projecte que neix des de baix, des de les mateixes arrels de les diferents comunitats gitanes i de la seva gent, diverses en edats i circumstàncies, però posseïdores i dipositàries totes d'una cultura forjada des del diàleg i la protesta, des de l'assimilació i la resistència davant d'una societat hegemònica que ha problematitzat i estigmatitzat la diferència.
Finalment, només cal reconèixer tota la feina que ha estat possible gràcies a moltes hores d'esforç per part de professionals i voluntaris; però volem agrair de manera molt especial a totes les dones i homes de la comunitat gitana que han cedit tan generosament el seu temps i les seves vivències i ens han obert les portes de casa i la dels cors per mostrar-nos, en tota la seva autenticitat i frescor , els seus records més viscuts: una part de la història de tots que ha de servir per no oblidar en el futur i per recapacitar sobre el nostre passat més immediat.
PER QUÈ HA DE SERVIR?
La memòria oral està sent una magnífica eina, més enllà del seu interès investigatiu i acadèmic, per reflexionar i propiciar processos de canvi a les diferents comunitats.
En el cas de la comunitat gitana de Catalunya, la feina de la memòria oral, centrada en els períodes immediatament posteriors als anys 50 fins a finals del segle XX, ofereix clau interpretatives molt valuoses.
Diem molt valuoses per l'oportunitat que representa poder escoltar els directes testimonis dels seus protagonistes, així com preservar de l'oblit i la desaparició gran quantitat de documents i contenidors d'informació com fotografies, cintes de cassets, super 8, vídeos domèstics, etc que per les seves característiques analògiques necessiten una urgent digitalització i catalogació.
Però són també valuoses pels significatius del període històric que comprèn tant l'extinció de modes de vida (com és el cas de molts oficis vinculats al camp i tots els usos d'una vida social presocietat de consum) com l'aparició d'altres processos locals (com la venda a turistes a les costes; les migracions a Amèrica, etc) contraposats a processos més amplis (com les afluències migratòries a Catalunya des d'altres territoris de l'estat), així com l'aparició de fenòmens locals amb un impacte destacat global (tal és el cas de la Rumba Catalana nascuda en aquesta mateixa època), i que són parts fragmentades però no aïllades d'una partitura dispersa que en restaurar-se no només ens porta a entendre una altra època sinó, el que és més important, a comprendre l'època actual, i de manera molt especial, a entendre la configuració de la vides als diferents territoris dels diversos subgrups Calós que viuen a Catalunya.
El fet de visibilitzar aquest treball comunitari en forma d'arxiu digital obert permet comprendre, en un espai plural i compartit, la societat que representa; una societat que ha d'entendre la riquesa de la seva diversitat i la creativitat de les seves comunitats per preservar les construccions identitàries com a coneixements i sabers.
L'objectiu d' MOVG.cat és preservar un ric patrimoni capaç de donar, en el present i el futur, claus analítiques a partir dels seus documents de tota una part de la vida social i econòmica a Catalunya no prou estudiada ni coneguda, i no només per part de la majoria de la societat del país, sinó també per part de la joventut gitana.
Per tot això MOVG.cat aspira a convertir-se en una eina per al canvi i la reflexió –impulsat per la mateixa comunitat gitana– sobre els processos històrics que han configurat les diferents identitats dels subgrups calós de Catalunya, així com els seus reptes i propostes de futur.
EL TREBALL COMUNITARI DE MEMÒRIA ORAL DE L'ASSOCIACIÓ CARABUTSI
La Associació Carabutsí està desenvolupant des del 2018 un projecte de memòria oral comunitari anomenat «Conèixer el nostre passat per construir el nostre futur» i, des del 2019, un projecte complementari titulat "La memòria s'escriu en femení", projecte que, des d'una perspectiva de gènere i intergeneracional, fa una reflexió sobre la situació de la dona gitana en el passat i actualment.
L'objectiu és la preservació de la rica memòria oral de la Comunitat Gitana autodenominada Catalana des de mitjans del segle XX, encara que la seva presència al Carrer de la Cera -de manera oficial- es remunta al segle XVIII.
El projecte ha estat realitzat per part de la Associació Carabutsí amb la col·laboració de l'Associació Inter-Acció, el CSIC (Consell Superior d'Investigacions Científiques) i el Casal de Barri Folch i Torres amb el suport de pel Ajuntament de Barcelona, Obra Social ”la Caixa” i el Departament de Cultura Popular de la Generalitat de Catalunya.
L'acció realitzada des del 2018 han consistit en una sèrie d'entrevistes de vida filmades conjuntament amb una cerca de fotografies, documents sonors i tots aquells contenidors de memòria i història per generar un projecte d'Acció Comunitària nascut des de les arrels de la comunitat i amb voluntat de replicar-se amb altres barris amb forta presència de la comunitat gitana i com una manera de preservar el patrimoni immaterial i la memòria com a acció de dinamització comunitària.
Les diferents accions comunitàries cristal·litzaran el 2020 en la creació d´un Ecomuseu Urbà de la comunitat gitana com a proposta d´explicació d´un patrimoni viu però amenaçat; i preservar i dinamitzar la vida social rica d'un territori i la comunitat que l'ha habitat històricament enfrontada a diferents canvis socials i processos de gentrificació.
El projecte inscrit dins l'economia social i solidària, i que s'inaugurarà en un espai ubicat al mateix carrer de la Cera durant el mes d'abril amb diferents accions que se centren en quatre camps:
- La investigació i divulgació
- L'acció comunitària i social
- La formació reglada i no reglada
- La inserció laboral
BREU HISTÒRIA DEL POBLE GITAN A CATALUNYA
Lla cultura del poble gitana és àgrafa, és a dir, sense producció de documents escrits.
Els documents escrits que posseïm, especialment a partir del segle XV quan irrompen a Europa els diferents grups gitanos (els manouches francesos, els sinti alemanys o els Romanichels anglesos), sempre han estat escrits des de mirada de la sospita o del rebuig.
Però la cultura gitana ha estat rica i variada, alhora que fràgil i menyspreada pel seu caràcter oral i la persecució de què ha estat objecte.
Arriben presentant-se com a pelegrins del Petit Egipte (zona de Grècia, per això el nom d'egipcis i la seva derivació Gitans).
Pel que fa a la seva arribada a la Península Ibèrica hi ha certa confusió en les dates:
Tenim com a primera dada encara que controvertida i discutida l'any 1415 a Perpinyà (Indie Majoris Ethiope) que genera alguns dubtes, i l'altra data, ben documentada, que és la que atribueix a Joan d'Egipte Menor en peregrinació a Santiago de Compostel·la, a el 1425.
El 9 de juny de 1447, Maria de Castella, lloctinent del seu marit Alfons V, concedeix un salconduit per passar per Catalunya una nombrosa caravana de gitanos comandada pel duc Andrés i als comtes Thomàs, don Pedro i don Martín, d'Egipte Menor. El mateix dia 9 de juny de 1447 entren a Barcelona i s'anota al Dietari de l'Antic Consell de Barcelona.
Aquest serà la forma darribada dels diferents grups nòmades: petits grups de 100 a 200 persones comandades per un duc o comte.
A la primera fase són més o menys benvinguts.
Pensem que el poble admiraria la seva destresa en joc malabars i d'entreteniment, així com pel seu mestratge a la feina del ferro. I pel que fa als nobles, pels seus coneixements sobre la cura i el doma de cavalls.
Però després comença una persecució impecable que arrenca amb la primera pragmàtica del 1499 amb els Reis Catòlics fins a l'última el 1783 amb Carles III, després d'un intent d'extermini massiu (Presó General de Gitans del 30 de juliol 1749).
S'inicia una època d'assimilació amb l'objectiu que perdin la identitat i la cultura. I perden la llengua: La llegua va romandre -l'idioma neoindi de tots els gitanos- ja no la parlen als calós de la península ibèrica, que tenen un dialecte amb paraules d'origen romanó però amb l'estructura del castellà, el català o el basc.
Les lleis de «Vagos o malejants» de 1933 a la República, i després les ordenances de la Guàrdia Civil de 1941 -que condemna el Romanó com a «argot de deliqüents» - no farà més que continuar amb una estigmatització que no s'aturarà -al menys sobre el paper- fins a la constitució de 1978.
Però tot i així, la cultura gitana sobreviu fins als nostres dies teixint estratègies socials i laborals per fer front al poder amb tàctiques de resistència: l'única manera que tenen els pobles oprimits i estigmatitzats de lluitar i sobreviure.
La cultura gitana es reinventa i s'adapta -com totes les cultures- però mantenint una base, uns valors culturals gitanos com són la paraula, la mobilitat, el respecte als ancians, la família, la cultura oral, la passió la música, la solidaritat , l'ajuda o la llibertat; una llibertat que té la seva màxima expressió en la salutació gitana de salut i llibertat (Sastipen Thaj Mestipen).
La tesi que defensem és que encara el seu caràcter nòmada inicial, els gitanos o Rom, no són pas un poble estranger sinó un poble europeu més; possiblement el més europeus, ja que no han conegut les fronteres i si un moviment incessant dialogant, absorbint i reinterpretant els diferents idiomes i cultures d'Europa.
