casaments

El casament és potser una de les manifestacions que tots reconeixen com a element propi i destacat de la cultura gitana.

La fastuositat, el color i la intensitat d'un casament gitano és un element comú a totes les «cultures» gitanes, si bé no podem parlar d'un ritual fixat, ja que és diferent a cada grup cultural gitano i, evidentment, ha evolucionat amb el temps.

MOVGC_CC_F_B_0237 Any: 1959 Foto familiar. Primes posant a la festa Persones: Lluïsa, Antònia, Mar MOVGC_CC_F_B_0207 Any: 1981 Signant el document de casats. Església del Carme, Plaça del Pedró. Persones: Fernando i Mari (Tates)

I de vegades, en molt poc temps, com és el cas de la implementació dels tres vestits al casament, que molts membres de la comunitat a les entrevistes realitzades dins del projectes de Memòria Oral de Carabutsí, situen a partir d'un casament de una integrant de la comunitat entre els anys 63-64, (Isabeleta, filla de l'oncle Lleó, gitano aquest ben aposentat per les seves botigues de roba de venda a l'engròs) ia partir de la qual ja es va fer així a totes les altres noces.

Els casaments gitans, abans dels 80, se celebraven amb una cerimònia religiosa catòlica, usualment a l'església del Carme, i en menor nombre, a la de Sant Pau.

El menjar (dit «convit») es feia en un restaurant, per anar després a una sala de festes (sala Apol·lo, etc).

Actualment, el canvi majoritari religiós de la comunitat gitana fa que la consagració religiosa sigui feta per un pastor evangèlic.

Els que no participen de cap religió es casen pel registre civil o amb el ritual gitano únicament, ja que per a la comunitat és el principal i més important, el que dóna la veritable validesa al casament.

A poc a poc canvien les tradicions i comença a ser habitual que «el convit» canviï: es passa dels tots asseguts a taula fins a les modernes discoteques, on es balla a la tarda acompanyat amb cava i es mengen pastissos de tota mena i color com a símbol de la dolçor del moment que es viu, així com per donar força a tots els assistents amb plates d'embotits, pastes salades, truites, croquetes, empanades, sandvitxos vegetals, i unes safates de pollastres a l'ast, així com barra lliure de begudes.

És el moment dels grans casaments -aquelles famílies que s'ho podien permetre- en sales com Studio 54, Apol·lo, La Paloma, La Cibeles, etc…

Generalment els casaments es feien a finals d'estiu, moment en què les famílies -la majoria venedores a botigues i parades situats als llocs de la costa més turístics- disposaven dels diners reunits durant tota la campanya d'una activitat econòmica que els gitanos catalans deien . «Fer el souvenir».

També a les fotos escanejades durant el projecte es veu l'evolució dels vestits de núvia: des del sobri «vestit-Jaqueta» passant pel vestit de casament clàssic dels 60 per acabar amb un vestidor exuberant de pedreria i on les gitanes catalanes llueixen amb creativitat i orgull els elements de fantasia resignificats en clau ètnica.

El moment més significatiu i ple d'emoció entre tots els calós és la presentació del mocador, fins al punt que als casaments es diu que sense aquest el casament seria només una festa.

Els pares dels nuvis, pujant a l'escenari, anomenen pel nom alguns gitanos vells de cada casa, els «padrins» dels nuvis i alguns gitanos vells de respecte dels corresponents barris gitanos de Barcelona.

No hi pot pujar qualsevol a parlar. Han de ser gitanos d´honor i de respecte.

La primera a parlar és «la juntaora» (dona encarregada de fer certificar la virginitat de la núvia), que presenta el mocador a tota comunitat i els gitanos vells.

Després ja parlant tots per ordre d'edat, i normalment diuen una frase ja protocol·lària: «amb dos pams de tela i tres pams de punta «ha coronat tota la família»

S'agafa el mocador i s'ho passen al voltant del cap, ben amunt, fent voltes al mocador.

Després d'uns sentits parlaments dels pares dels nuvis on se celebra «l'honra» de les famílies, entra la núvia i el nuvi pujats a coll.

Tota la gent batega en una emoció desfermada.

Els nuvis, davant la comunitat ja estan casats, i és aquesta la cerimònia que per a molts gitanos i gitanes és la veritablement important, tot i que ni l'Estat Espanyol ni el Parlament Europeu que ha estat escenaris de diferents reivindicacions liderades pel polític i advocat gitano Juan de Dios Ramírez Heredia- encara no la considera amb validesa oficial, per la qual cosa, encara que la gran majoria de gitanos i gitanes es veuen obligats a realitzar altres cerimònies «oficials», encara que sigui a la cultura gitana el casament gitana la veritable cerimònia.

Als casaments gitans es llancen confits, pètals de flors i es canta el «Yeli, Yeli». Un tema anomenat Arboleá i que només es canta als casaments.

En temps passats, quan els nuvis estaven de l'escenari ballant, totes les dones agafaven un llençol com a gran que ocupava mitja pista de ball, i allà també llençaven, confits, confits, pètals de roses, i totes les dones que aguantaven el llençol feien saltar amunt i avall els objectes dipositats.

Quan surten els nuvis als braços, els presents li canten:

«On és la núvia que la vull veure, amb super Pañuelito blanc d'al revés i Yeli Yeli…»

Amb els acords de la música i acompanyats per la lletra que diu: «Flors a l'aire, Flors a l'aire»; els homes de la família i els amics més propers es trenquen les camises com a símbol de l'honra i després, trenquen la camisa del nuvi que és també pujat a coll.

Recordem que dins de la cultura gitana -com moltes altres- es casen les famílies ja que la gran majoria de casaments és molt important seguir una sèrie de passos previs que s'inicien quan el pare del nuvi, o un altre membre masculí de respecte, demana el matrimoni al pare de la núvia.

Si aquesta està d'acord, se celebrarà el casament en un temps indeterminat, però usualment no superior a un any en què els nuvis i les famílies es coneixen en profunditat.

Aquest acte s'anomena pedimento o prometement i és un moment on hi ha molts nervis i emoció, on s'intercanvien regals, normalment or.

La major riquesa de material fotogràfic i de vídeos que troben el grup de dones de l'associació Carabutsí que fa les tasques de recerca lògicament és als casaments, ja que és un dels elements preuats i preciosos a la vida personal i social dels calós .

És per això que molts elements conflueixen en aquesta celebració i per la quantitat en el temps, és una valuosa eina per explicar el com i el perquè dels canvis i permanències de la tradició a la societat gitana.

EQUIP MOVGCAT