Religiositat. Del catolicisme a l'evangelisme.

La religió majoritària dels gitanos residents al Raval abans dels anys 80 era la catòlica.

Era l'església del Carme, a la Plaça Pere, el centre de la religiositat catòlica.

Destaquem una fotografia a l'arxiu Carabutsi on es veu una de les primeres associacions nascudes al Carrer de la Cera i sota la tutela de l'església catòlica.

Aquest és un fet que pensem es contemporani al gran acte: el gran pelegrinatge Gitana a Montserrat l'any 1966, que va reunir més de 3000 gitanos i gitanes. La premsa va fer un ampli ressò mediàtic, com demostra la portada de La Vanguardia que reproduïm a la galeria d'imatges de l'article.

Destaca dins de les pràctiques religioses el dia de la Palma (veure article), que avui ja és més minoritari a la societat i, de manera particular també a la comunitat gitana per un altre fenomen: l'abandó massiu de la religió catòlica, que és substituïda per una nova fe, l'evangelisme pentecostalista on no se celebra aquest tipus de cerimònies .

Tot i que ara, en aquest dia festiu, és costum comprar roba als nens i nenes i fer un gran menjar.

El pentecostalisme –conegut com «El Culte» – és, ara com ara, la religió majoritària a les diferents comunitats gitanes.

El seu objectiu és recuperar l'antic fervor cristià, marcat per la presència de l'Esperit Sant amb un caràcter carismàtic fort.

El seu èxit i fort arrelament a les diferents comunitats gitanes és perquè ha sabut incorporar i reafirmar valors culturals gitanos com, la paraula, la família, el respecte als ancians, la solidaritat, l'ajuda o la llibertat amb expressions properes a la història i cosmologia gitanes (com la cultura oral o el cant).

Les arrels del moviment evangelista gitano se situen a França, concretament als anys 50, on un pastor no gitano – Clément Le Cossec – comença a predicar entre població gitana «manouche».

Gitans «calós» que treballaran a la verema. porten la nova religió.

L'església Evangèlica Filadèlfia neix l'any 1965. El nom que va adoptar és fruit de l'inicial rebuig, per part de les autoritats franquistes, del primer nom pensat, Missió Gitana.

Davant d'aquesta prohibició es va prendre una de les 7 esglésies recollides al llibre de l'Apocalipsi.

La primera Església Filadèlfia a Espanya va ser a Balaguer (Lleida).

A la comunitat del carrer de la Cera va ser la «Tia Juanita del Bubu» i el seu germà «Modestet», els que van portar la nova fe a l'any 80-81.

Tots dos germans anaven a fer reunions evangèliques a les cases oa la casa de la «Tia Juanita». També s'hi va afegir un Pastor anomenat Jesús

Les primeres persones a convertir-se a l'evangeli a la comunitat del carrer de la Cera van ser les dones gitanes: la «tia Domicila», la «tia Maria», la «tia Lidia» i la «tia Laura».

Elles van ser les que anaven al «culte» situat a l'antic carrer del Comte de l'Assalt. (Actualment Carrer Nou de la Rambla) i que posteriorment van arrossegar els seus homes i familiars, fins que es van començar a fer «cultes» al bar TONI'S – punt de trobada de tots els rumbers de la ciutat per ser propietat de dos grans rumbers: el oncle Toni i del seu germà «Tip pal».

Amb la cada vegada més gran afluència de gent de la Cera, i també de Gràcia de la mà de Tio Sisquetó, germà del Chango (rumbers de renom i autors d'una Missa Gitana Catòlica), així com pioners a ser la primera orquestra per tocar als casaments) per erigir-se -després de la seva conversió- en un prolífics i famosos autors i intèrprets de temes evangèlics.

El Pastor Joan feia «els cultes» al bar TONI'S però, amb la seva marxa per predicar a les cases gitanes de Gràcia, va ser el Pastor Santos qui va obrir la primera Església al carrer Sant Climent; un local petit que va durar molt poc temps, fins a l'any 82-83, època on ja es va inaugurar el carrer Carretes que, de manera ininterrompuda fins a l'actualitat, és l'església del Carrer de la Cera.

Amb la carismàtica figura del Pastor Santos Gabarre l'any 83 inaugurarà «el culte del carrer Carretas número 39 que ha continuat, de manera ininterrompuda fins avui, reunint la comunitat del Gitanos Catalanes i de tots aquells que hi vulguin anar.

Val a dir que el Culte de la Cera va tenir -dins el procés massiu de conversió- il·lustres rumbers que van abraçar la fe i fins i tot fent-se pastors, com el cas de Peret.

Grans rumbers com Ramonet el marxós, Tio Toni palmero Peret, El Mosketón, etc han incorporat el seu talent a les «Lloances i cants per Rumbes del Culte.

Un exemple és la famosa rumba de Peret “Barcelona té poder” – veritable himne de les olimpíades de Barcelona del 1992- que té el seu origen en el tema evangèlic de “Crist té poder”.

El Culte ha estat i és, a la manera del Gospel nascut a les Esglésies afroamericanes dels Estats Units- autèntica escola i pedrera de consolidats i nous talents de la Rumba que, des d'un carrer del Cera bressol de la Rumba Catalana, segueixen mantenint la tradició d´una música d´arrels tan gitanes com catalans.

Els nens petits de totes les generacions neixen amb la música com un element més de la cultura gitana catalana. i molts aprenen a tocar i cantar sense necessitat d'estudis acadèmics.

El Culte de carrer de la Cera és una de les església més antiga de Catalunya i amb un funcionament ininterromput. La Rambla és l'àvia i la Cera és l'església mare; lloc on van aixecar set pastors: Peret, Patates, Pistoles, Alexandre, Agustinet, Gurrini i Juanito.

La seva prèdica es va escampar per tot Barcelona i bona part de la geografia catalana. De la Cera van sortir les Següents Esglésies: Gràcia, Hostafrancs, Calella, Castelldefels, Mataró….

La litúrgia religiosa no és l'única acció que es desenvolupa i són molt nombrosos altres tipus d'actes, com ara obres teatrals de caràcter cultural dins la difusió de la fe, així com diferents tasques socials d'ajuda dins i fora de la comunitat seguint les prescripcions cristianes dajuda i caritat.

Tota aquesta activitat es desenvolupa des d'un espai que ara com ara, i fins a la propera inauguració de l'EMUGBA (Ecomuseu Urbà Gitano de Barcelona) Impulsat per Carabutsí- és l'únic lloc de trobada i identitat dels gitanos coneguts com del carrer de la Cera o del Portal que cada cop més viuen fora de carrer de la Cera (prop de barri del Poble Sec i Plaça Espanya), espais sempre parteix de la identitat de Gitanos del Portal.

L'església del carrer de la Cera del carrer Carretas avui, per qüestions de normativa, es veu greument amenaçat en la seva continuïtat, malgrat els esforços de la comunitat per continuar amb un espai que ja és part de la història i la memòria no només dels gitanos i gitanes evangelistes, sinó de tot el barri i la ciutat.

EQUIP MOVGCAT