Si escoltem algú que diu: “A aquest xaval, un paio li ha pispat els calés que portava i ara no pot Jalarma” («A aquest xaval, un paio li ha xorrat el parne que portava i ara no pot jalar») sabem perfectament el que està dient.
El que potser no sap tanta gent és que són totes paraules derivades de l'antic Romaní ibèric (conformat pel romaní espanyol, el romaní català i l'error minchela o romaní basc), ara extint i del qual només sobreviu vocabulari, conegut com a caló, per això els gitanos de la península ibèrica no es poden entendre amb cap dels diferents dialectes del romanó que es parla als llocs d'Europa amb presència gitana.
El caló català o el caló espanyol són llengües mixtes sorgides del contacte, però amb fórmules gramaticals incorporades de les llengües que el va absorbir, després d'un dur procés de persecució, i d'on destaca per la seva crueltat i intensitat la de regnat de Felip II (1539) ) quan els gitanos són enviats a galeres i La gran Batuda (La gran Batuda de 1749) sota el regnat de Ferran VI.
Així el caló mantindria l'arrel romaní de moltes paraules però afegint-hi les desinències del català o el castellà. Aquesta parla també va estar menyspreada, com demostra la seva inclusió a nombrosos diccionaris d'incloure-la amb categoria de «jeriguenza o Germanies», que és com es diu l'argot de delinqüents i marginats.
Revista DIGUE'M Dimarts 23 de juliol 1946
Recuperat des del fons documental del carrer de la cera.
Destaquem el comentari recollit per l'estudiós Manuel Martínez quan cita les paraules d'un membre de la Guàrdia Civil el 1865: «un murri no es converteix en un ésser maligne i terrible, fins que aprèn el caló, llenguatge que porta a la seva infame intel·ligència el coneixement de tot un art de guerra social»
Així parlar caló va ser un estigma i convertit pels mateixos gitanos en un acte de resistència per mantenir el secret, i per això parlar «gitano» va ser una estratègia per defensar-se i protegir-se de la societat hegemònica.
La pròpia comunitat gitana, en general, no va veure amb bons ulls el seu aprenentatge per part de no gitanos.
Excepcions seria personatges com l'erudit i predicador evangèlic anglès George Borrow (anomenat pels gitanos de l'època com a «Jorgito l'anglès» a l'Espanya del segle XIX), que va traduir la bíblia al caló, per la qual cosa va ser empresonat o, al cas del caló català, a l'obra de l'escriptor i dramaturg Juli Vallmitjana.
És gràcies a les seves obres que s'ha mantingut un valuós document sobre la cultura i parla dels gitanos i les classes popular de Barcelona, parla anomenada «Xava» i amb arrels a la paraula caló per designar el jove masculí i femení ( «chavo « i» chavi «) i que derivarà al nostre xaval i xavala.
Les paraules del caló que es podia sentir a la seva obra i el seu diccionari és un document excepcional i singular dins de la literatura de l'època per mostrar aquest caló viu i híbrid que era el so inconfusible dels carrers de Carrer de la Cera, Mercat de Sant Antoni o Montjuïc.
Des del 2015, el 5 de novembre se celebra el dia internacional de la llengua Romani per sensibilitzar sobre el que és un patrimoni lingüístic de la humanitat.
Si cliqueu en aquest link podreu consultar el dossier informatiu creat per l'Ajuntament de Barcelona i el Consell del Poble Gitano per divulgar la llengua romaní i els seus diferents dialectes.
EQUIP MOVGCAT
Galeria d'imatges relacionades amb l'article
Venent a la platja 
Carta d'un fill a sa mare, amb foto de record 
